divendres, 16 de setembre de 2011

Conte de "La filla del sol i la lluna".




Sabies que el Sol i la Lluna van tenir una filla? Era la més bonica del món. I com que tenia uns pares tan màgics, aviat va aprendre a fer tots els encanteris i trucs de màgia coneguts i per conèixer. Aquesta és la història de: "La filla del Sol i de la Lluna".

La filla del Sol i de la Lluna cada dia demanava als seus pares que la deixessin anar amb ells a fer la volta al món. Però el Sol li deia:

-No pots venir, filla. No veus que nosaltres anem molt de pressa i no podem parar ni un moment?

Però ella insistia cada dia, cada dia, fins que la Lluna va dir:

-No et vull sentir gemegar més. Vine, si vols, però si no pots seguir-nos, t'hauràs de quedar a mig camí. Nosaltres no ens podem aturar.

La filla del Sol i la Lluna no cabia a la pell de contenta, i aquella mateixa nit va eixir amb ells a fer la volta a tota la terra. Però, com ja li havien dit els seus pares, a mig camí ja no podia més. I la Lluna va dir:

-Mira, filla, t'hauràs de quedar a viure en aquesta platja. El teu pare et vindrà a veure cada dia i jo passaré amb tu vuit dies cada tres setmanes.

I així va ser com, durant molt de temps, la filla del Sol i la Lluna va viure sola en una casa molt menuda d'una platja deserta d'un país desconegut, sense veure mai ni persones ni animals.
Fins que un dia un rei, que havia eixit a caçar i s'havia perdut, va anar a parar a aquella platja mort de gana.
La filla del Sol i de la Lluna el va anar a rebre amb tots els honors i li va dir:

-Senyor rei, vostè deu tenir molta gana. Segui i menjarà una miqueta. I llavors la filla del Sol i de la Lluna va dir:

-Peixet, surt del mar i fica't al cove. Cove, vés a la cuina. Paelleta, posa't al foc. Peixet, posa't a la paelleta i fregeix-te ben fregit, que el senyor rei té molta gana... I dit això, els objectes es van posar a volar per l'aire, sense que ningú els toqués, i ho van fer tot tal com la filla del Sol i de la Lluna els ho havia manat.
En un moment, el rei va tenir a les seves mans el plat de peix fregit més bo que havia provat mai.
El rei va quedar tan admirat dels poders d'aquella noia que se'n va ben enamorar, i li va demanar que li digués com es deia, però ella no li volia contestar.

-Si el teu nom jo sabia, a la reina deixaria i amb tu em casaria. Deia el rei. Però ella només responia amb una endevinalla:

"Sóc filla de bon pare i bona mare,
que per a res no hem d'amagar la cara.
la mare és blanca i el pare és ros,
i nit i dia volten pel món,
i els coneix tothom.
Si el seu nom sabia,
el senyor rei també els coneixeria;
viuen i viurani han estat, són i seran."

El rei no sabia pas de qui li parlava i va haver de marxar trist sense saber de qui era filla aquella pescadora. En arribar al palau, va explicar a la seua dona les proeses que havia fet la noia de la platja, i la reina, en un rampell de gelosia, la va voler imitar.

-El que fa una pescadora ho fa una reina i senyora. I va escridassar i fins i tot insultar els objectes perquè es moguessin i sortissin de l'aigua i es fregissin sols, però no hi va haver manera.

-Potser estan poc entrenats -va dir la reina.I es va posar a cridar més fort, i més fort, i més fort. I tan i tan fort va arribar a cridar, que la reina es va trencar.

El rei es va entristir molt, i durant els mesos i els anys següents els seus consellers no paraven de repetir-li que havia de buscar-se una altra dona, perquè no tenia descendència i, quan ell es morís, el regne quedaria sense senyor.

Però el rei pensava que només es casaria amb aquella pescadora misteriosa que no li havia volgut dir de qui era filla. Així que un dia va anar a la platja, es va ficar dins la casa, va agafar la paella i es va amagar darrera d'una porta.
La filla del Sol i de la Lluna va entrar a casa i, com cada nit, va ordenar a la paella que fregís el sopar, però la paella gemegava:

-No puc, senyora, que em tenen agafada. La filla del Sol i de la Lluna es va enfadar molt i va cridar:

-Calla, malparlada! Qui vols que et tinga agafada si aquí no hi ha ningú. Posa't al foc i fregeix el peix tal com t'ordene. Però la paella repetia:

-No puc, senyora, que em tenen agafada.

-Com a filla del Sol i de la lLluna que sóc, t'ordene que em cregues o t'assegure que me les pagaràs!En sentir això, el rei va sortir fent salts de content. Va demanar perdó a la noia, però al mateix temps li va demanar per casar-s'hi. No hi podia haver millor candidata al tron que la filla d'uns reis tan poderosos com el Sol i la Lluna. I com que a ella, el rei, des del primer cop que va venir a veure-la ja li agradava, li va dir que sí, que s'hi casaria.

Van fer un casament com no s'ha vist mai al món, i durant aquella tarda, per una vegada, el Sol i la Lluna van sortir junts al cel.
Guió: Jaume Esquius




Tret de la web una mà de contes.

Vídeo del conte http://www.unamadecontes.cat/demo/show_video/61



6 comentaris:

  1. el video esta molt xuli.
    judith ortega 5nB

    ResponElimina
  2. Et felicite per decidir-te a fer comentaris Judith

    ResponElimina
  3. El video es molt xulo y me clavat en la pagina de aquests videos y he vist el jaguar desagraït y tambe estaba molt xulo.

    ResponElimina
  4. ami me a agradat mooooolt inclus demaaasiaatttt

    ResponElimina
  5. es molt gracios mmmmmmmooooooooooolttttttttttttttt
    gracios daniel 5eC

    ResponElimina
  6. Esta molt xulo i molt gracios et felicite per el trevall que veu fet.Gracies
    Nuria5eC

    ResponElimina