dijous, 6 d’octubre de 2011

EL RAP DEL MIG POLLASTRE

Aquí us deixe El Rap del Mig Pollastre per a assajar-lo per a demà. No oblideu portar una gorra al col·le!
Escolteu bé la història
que us vaig a contar,
és la història d’un home
que escrivia quantitat.
Contes o rondalles,
i una flexió verbal.
escriguera el que escriguera
ho feia genial.
Hi ha una rondalla
que dóna nom a este musicastre;
s’anomena la història
d’un mig pollastre.
Hi havia una vegada
una velleta a un maset,
que es trobà al corral
un pollastre ben primet.
No es movia ni menjava,
ni tampoc tenia set,
per això la velleta
es preocupava més i més.
Ves ací que un bon dia
el pollastre es va escapar,
i gratant un femeret
un dineret es va trobar.
I cantant una cançó
encantat per la sorpresa
se n’anà a demanar
la mà de la princesa.
Vaig a casar-me amb la filla del rei,
puix sóc més ric que no ell,
que gratant un femeret
m’he trobat un dineret.
A palau anava
quan es trobà un riu
que li ordena
molt imperatiu:
“Per aquí no passaràs,
no coneixeràs a l’altesa
perquè a palau no arribaràs
no et casaràs amb la princesa”.
Li digué el pollastre,
que era molt intel·ligent:
“Fica’t al meu bec!”
amb actitud intransigent.
I cantant una cançó
encantat per la sorpresa
se n’anà a demanar
la mà de la princesa.
Vaig a casar-me amb la filla del rei,
puix sóc més ric que no ell,
que gratant un femeret
m’he trobat un dineret.

 Desprès del riu

es trobà amb una maça,
que repetia:
“Aquest pollastre no passa”.
“Fica’t al bec”
el pollastre li digué,
i quan es trobà amb la rabosa
ho va fer també.
En arribar a palau
dins del seu bec
hi havia una rabosa, una maça
i un riu sencer.
I cantant una cançó
encantat per la sorpresa
se n’anà a demanar
la mà de la princesa.
Vaig a casar-me amb la filla del rei,
puix sóc més ric que no ell,
que gratant un femeret
m’he trobat un dineret.
El rei en escoltar-lo
el manà capturar
per a que el tancaren
en el corral.
La rabosa del seu bec,
l’ajudà a escapar,
aleshores el rei
l’ordena ofegar.
La maça del seu bec
l’ajudà a escapar,
aleshores el rei
l’ordena cremar.
El riu del seu bec
li salvà de la foguera,
fent que el rei
això no s’ho creguera!
I cantant una cançó
encantat per la sorpresa
se n’anà a demanar
la mà de la princesa.
Vaig a casar-me amb la filla del rei,
puix sóc més ric que no ell,
que gratant un femeret
m’he trobat un dineret
Es celebra la boda
que semblava un desastre,
una princesa casada
amb un mig pollastre?
I la nit de les núpcies
la princesa descobreix
una agulleta
al cap del seu marit.
En traure l’agulla
del cap de l’animal
hi aparegué un príncep
i es van enamorar!

3 comentaris: