diumenge, 25 de març de 2012

Memoritza la poesia del mes.

 La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

       Joan Maragall (Poesies, 1895)

Imatge treta del bloc vandreik ART

2 comentaris:

  1. alums i alumnes en el video de la poesia de la vaca cega hi ha una errada i teniu que mirar molt bé i haver si el veieu i escrius fent un comentari. JUDITH ORTEGA GARCÍA 5éB

    ResponElimina
  2. Hi ha una errada en el video investigueulo i l'escriviu.
    Judith Ortega García i Maria Calzada Hoffman .5B.

    ResponElimina